Els nostres Joans

Pels qui ja no hi son, un emocionat record...

Pels Joans d'avui...MIL.LIONS DE PETONS!!!

Bon Sant Joan canalla i "oju" amb els petards!!!!

Fa riure...pero no fa gràcia

Al meu país la pluja

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és un desastre.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

Raimón (1983)

A veure pluja, jo no tinc la vena poètica d'en Raimón, així que t'ho diré tal com raja (i mai més ben dit!):

JA N'HI HA PROU, ostres!!!!

em fan mal totes les juntures, no hi ha manera d'eixugar la roba i no tinc calers per comprar una assecadora, a les plantes del balcó els he posat flotadors i els he dit allò de: "salvese quien puedaaaaa, les roses i els clavells de moro primeeeero"..., fins i tot els lliris d'aigua m'han enviat un "maiday, maiday, Houston we have a problem!".

Ei, doncs això: QUE JA N'HI HA PROU...per ara. Val més anar plovent cada mes 3 o 4 dies, anar mantenint la cosa en unes condicions hídriques raonables, que aquesta demostraciò de recursos, ja està home, ja està!.

Au vinga, a creure.

Pel Romà, que avui fa 32 anys.

Elixir d'eterna joventut

La joventut no és un periode de la vida, és un estat de l'esperit, un efecte de la voluntat, una qualitat de la imaginació, una intensitat emotiva, una victòria del coratge sobre la timidesa, del gust per l'aventura sobre el desig de confort.

Un no es converteix en vell per haver viscut un cert número d'anys: un envelleix quan ha desistit del seu ideal. Els anys arruguen la pell; renunciar al propi ideal arruga l'ànima. Les preocupacions, els dubtes, els temors i les desesperances són els enemics que, lentament, fan inclinar-nos cap a la terra i convertir-nos en pols abans de la mort.

Jove és aquell que s'estranya i es meravella. Ell pregunta com el nen insaciable: i despres? Ell desafia els aconteixements i troba alegria en el joc de la vida.

Ets tan jove com la teva fe. Tan vell com el teu dubte. Tan jove com la teva confiança en tu mateix. Tan jove com la teva esperança. Tan vell com l'abatiment.

Romandràs jove mentre et mantinguis perceptiu. Receptiu a la bellesa, a la bondat. Receptiu als missatges de la natura, de l'home i de l'infinit.


Samuel Ullman

Per molts anys!!!

MARONA

Mama, sabem que el tres de maig es un día especialment difícil per a tu, sabem que fas el cor fort i que no vols que la tristesa pels que ja no hi son, amargui la festa als qui t’acompanyem.

Mama, ets una dona valenta, forta i tendra a la vegada, que estimes la familia per sobre de totes les coses. La familia tota, la que et va precedir i la que vau formar amb el papa, els teus fills, els nets i ara també el besnet. Mai se t’acaba aquesta estimació, al revés, la multipliques i es per això que nosaltres també t’estimem tant a tu.

Mama, has d’estar molt satisfeta del que has aconseguit, “els germans s’han estimar” ens has dit sempre, i així és, ens estimem, també per sobre de tot, encara que potser passem temps sense veure’ns, sabem que podem comptar els uns amb els altres i això és obra teva.

Mama, estem orgullosos de tu, has sabut omplir els teus 82 anys de vida i no pas la teva vida amb anys, primer perquè ets inteligent i segon perquè ets generosa.

Mama, PER MOLTS ANYS!!!!!

Núria, Adrià, Montserrat i Joan

OPERA PRIMA

Aquest conte que us disposeu a llegir es la “opera prima” de la seva autora.

La Montserrat Alsina Samaniego, que va neixer a Barcelona el dia 27 d’abril de 2001, es una nena preciosa que diu que quan sigui gran vol ser escriptora.

Els de “l’editorial” pensem que un no se’n va a dormir, i demà al mati és desperta escriptor, que aquest com tots els oficis, s’aprèn practicant cada día i això la Montserrat ho ha començat a fer molt aviat. L’encoratgem a no deixar.ho mai.

Ella tenia el desig de que el seu conte es publiqués el dia de Sant Jordi, però ens ho va dir just el diumenge anterior i ja sabeu que les editorials, per Sant Jordi tenen molta feina, així que hem posat les maquines a treballar a fons i hem aconseguit publicar coincidint amb el dia de la Mare de Deu de Montserrat que, per aquelles coses de la vida, es també el día que fa 7 anys.

Esperem que aquest petit retard no afecti les vendes, els de “l’editorial” farem tot el que estigui al nostre abast per asegurar.ne la distribució.

Cal fer esment també a les il.lustracions que son obra de la mateixa autora. Com podreu observar, la Montserrat te un personalitat polifacètica.

Que gaudiu del conte tal com ho hem fet nosaltres.

PER MOLTS ANYS MONTSERRAT!!!!


Editorial Sommia Truites
Barcelona, 27 d’abril de 2.008

Sant Jordi matà l'aranya...

o aixi ho diuen... tot i que la tradiciò, el que ens mostra, es la imatge del cavaller Jordi lluitant contra un drac terrible. Ves a saber, en veritat, que devía passar.

Potser en Jordi va defensar la seva dama de l'ensurt que li produí una aranya, matan.la d'un cop de sabata, i què si fos així? no passa reeeees, sigui drac o sigui aranya, el que importa es que la dama, va quedar encantada amb el servei que li va fer en Jordi, que dic encantada...va quedar encantadiiiiiiissima.

I ja sabeu com son aquestes coses, la dama ho devia explicar a algú de confiança "sobretot no ho diguis a ningú" i clar, la "de confiança" ho va explicar a una altra que també ho era molt i aquesta "a su vecina Mari Pili" i així, utilitzant el mètode boca-orella, des de l'edat mitjana fins avui, aquell animalò va anar pujant de categoría i de mida fins esdevenir un drac ferotge.

Aquesta versió no està cientificament desmostrada (ho estant estudiant a la universitat de Jiuston on down, pero se'ls ha acabat el pressupost i fins que no guanyi l'Obama no hi ha més peles), però es que, m'hi jugo un peix, que l'altre versió tampoc i si tots ens l'hem empassat, doncs mira, jo ho provo amb aquesta.

Com diuen els italians: "si non é vero, é ben trovato".


Us puc demanar una cosa?.

COMPREU LLIBRES (durant tot l'any si pot ser) i LLEGIU, LLEGIU, LLEGIU (en català, per descomptat), que es molt bo per la salut de l'ànima i per la del pais també.

QUE TINGUEU UN BON DIA DE SANT JORDI !!!!!!!!

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.



I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem

i en la fusta de l'escàlem.



I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.



Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent

com una aiguamarina.



Josep Maria de Sagarra

Senzillament preciós!!!

Haig d'agrair a un virus misteriós que m'ha atacat per sorpresa aquest cap de setmana, la lectura d'aquests versos de Josep Mª de Segarra, (mama, la teva biblioteca es una mina!!!).

Dono per benvinguts febre, esternuts i moquera, ha valgut la pena.

PER MOLTS ANYS!!!

Avui la Núria fa 18 anys. 18 poderosos anys.

La Núria, un regal que ens va fer la vida i que va arribar com arriben els millors regals, totalment per sorpresa.

Recorda estimada que tens en el teu caràcter tota la força de la primavera i que, encara que les coses no siguin sempre com ens agradaría, cal afrontar.les amb coratge i a tu, d'això, te'n sobra.

PER MOLTS, MOLTS ANYS PRECIOSA !!!

Crema de Sant Josep

Recepta original de la meva mare.

Ens farà falta:
· 1 litre de llet
· 1 llimona
. 1 branca de canyella
· 50 gr. de midó
· 6 rovells d’ou
· 250 gr. de sucre


Com fer.la:
Bullirem la llet amb la pell de ½ llimona i la canyella. Quan hagi bullit es cola i se’n reserva una tassa per deixatar.hi el midó.

En un bol apart, remenarem el rovells d’ou, ben nets de les clares, amb 200gr. sucre fins que quedi una massa fina. La resta del sucre el reservem per cremar la crema.

Barrejarem la massa d’ou i sucre amb la llet, i hi posarem un polsim de sal.

Es posa al foc i es remena continuament SEMPRE en la mateixa direcció. Quan comenci a espessir, s´hi afegeix el midó, deixatat i colat, i es continua remenant fins que està al punt.

Per evitar que s’agrumolli o es talli es important que, en aquesta última fase, la crema NO arrequi el bull.

Si us agrada cremada, cal esperar que sigui freda i fer.ho en petites parts, utilitzant la pala especial de cremar.

BON PROFIT!!!


Aquest postre que, amb més o menys fortuna, és present a la carta de gairebé tots els restaurants amb el nom de Crema Catalana, a casa els pares, no se per quin motiu, només es menjava per Sant Josep i així és com l´anomenavem.
I ja que parlem de Sant Josep, doncs aprofito per felicitar a tots els Joseps i Josefines que vulguin celebrar el seu sant.

Un conte contat...

Hi havía una vegada un país absolutament cobert d'aigua. En aquest país imaginari la gent es desplaçava en barca, amunt i avall tot el dia, remant cadascú en la seva barca particular.

Hi havía barques que circulaven juntes, aparellades, emproades en la mateixa direcció, extraordinariament ben coordinades. Algunes d'aquestes barques tenien amarrades una, dues, tres, fins i tot més de quatre barquetes petitones. Formaven una petita flota.
Abans, quan no tenien cap barqueta al seu càrrec, un cop a l'any, llogaven un iot esportiu i s´arribaven... a Playa Bavaro (peeeeer exemple, uf!).

Ara no, ara tocava bogar amb molt de seny.

D'altres es movien en barques luxoses, exhibint el seu poder. Prepotents i segurs d'ells mateixos, menystenien els qui passaven vora seu, aixecant grans onades i posant en perill la seva estabilitat. Lamentable.

També hi havia barques, gairebé noves, que no sabien massa cap on remar. No ho tenien clar i tant aviat anaven a babord com a estribord. Es queixaven, potser amb raó, que havent.hi tant de mar, tants vents i tanta vida havien de decidir, PRECISAMENT ARA, cap on dirigir la seva barca. Jo, quin pal!.

S'ho passaven la mar de be quan s'ajuntaven per fer gresca, veure un partit de water-futbol o disfrutar avorrint.se. Aixó si, sempre a recer d'aquelles barcasses tronades que, continuament, els “matxacaven” amb com s'ha de remar i com d'important és, en aquest mar, tenir un bon títol de “patró de la mar salada”.

En mig d'aquest maremagnum, hi havía una barca preciosa, nova, bona vela i bona quilla, molt marinera...pero aturada. Estava trista.

Tothom qui passava a la vora li preguntava, què et passa?, no sé, no es belluga, contestava.

La barca nodrissa estava força preocupada, havía aprés que per navegar cal tenir recursos i sabia que la corda que les mantenia amarrades s'havía anat esfilagarsant, fins que, com és llei de vida, un dia no gaire llunyà, s'havía de desfer i donar pas a una embarcació absolutament autónoma, lliure per decidir on anar i responsable del seu destí. Pero la preciosa barca no es bellugava.

Van revisar les veles per si estaven estripades, van avisar al fuster per si el rem tenia algún problema, al calafat no fos cas que entrés aigua per alguna junta. Tot estava a lloc, tot era correcte, tots van coincidir en el diagnóstic, només hi havia una cosa a fer: agafar el rem i remar.

Certament hi ha coses que només depenen de nosaltres.

I, vet a qui un gos, vet aqui un gat, aquest conte s´ha acabat...o no?

Qui m´ho havia de dir!!!

Si, si, siiiiiiiiiii qui m´ho havía de dir, tinc un blog!.

Em fa molta il.lusió i, esclar, crear un blog vol dir mantenir.lo viu sinó, ves quina tonteria oi?.

Es com quan era petita i em donaven una llibreta nova , feia una il.lusió tremenda tot tant net i polit, tot per estrenar..., amb aquella olor tant peculiar que fa el paper nou i amb el fulls tant prensadets que s´enganxaven els uns amb els altres.

Aixó si, al cap d´uns dies la cosa s´anava transformant, l´olor original desapareixia per donar pas a una altra, diguem.li... "mes personal" i els fulls començaven a cargolar-se per les puntes de tant refregar.hi les mànigues de la bata per sobre. Mare meva, s´hi ha plogut de llavors ençà!.

Ara no, ara aquesta llibreta bloggera ni fa olor, ni se li cargolen les puntes, ni s´estripa quan s´esborra i es que com deia Don Hilarión (el de la sarsueeela, of course!) "las ciencias avanzan que es una barbaridad".

I nosaltres que ho poguem disfrutar per molt anys. Amen!.