o aixi ho diuen... tot i que la tradiciò, el que ens mostra, es la imatge del cavaller Jordi lluitant contra un drac terrible. Ves a saber, en veritat, que devía passar.
Potser en Jordi va defensar la seva dama de l'ensurt que li produí una aranya, matan.la d'un cop de sabata, i què si fos així? no passa reeeees, sigui drac o sigui aranya, el que importa es que la dama, va quedar encantada amb el servei que li va fer en Jordi, que dic encantada...va quedar encantadiiiiiiissima.
I ja sabeu com son aquestes coses, la dama ho devia explicar a algú de confiança "sobretot no ho diguis a ningú" i clar, la "de confiança" ho va explicar a una altra que també ho era molt i aquesta "a su vecina Mari Pili" i així, utilitzant el mètode boca-orella, des de l'edat mitjana fins avui, aquell animalò va anar pujant de categoría i de mida fins esdevenir un drac ferotge.
Aquesta versió no està cientificament desmostrada (ho estant estudiant a la universitat de Jiuston on down, pero se'ls ha acabat el pressupost i fins que no guanyi l'Obama no hi ha més peles), però es que, m'hi jugo un peix, que l'altre versió tampoc i si tots ens l'hem empassat, doncs mira, jo ho provo amb aquesta.
Com diuen els italians: "si non é vero, é ben trovato".
Us puc demanar una cosa?.
COMPREU LLIBRES (durant tot l'any si pot ser) i LLEGIU, LLEGIU, LLEGIU (en català, per descomptat), que es molt bo per la salut de l'ànima i per la del pais també.
QUE TINGUEU UN BON DIA DE SANT JORDI !!!!!!!!
4 comentaris:
Ei, Núria!
Aranya, ratolí, drac o el "mismíssim" toro d'Osborne, chi lo sa?... la qüestió és que el cavaller Sant Jordi va guanyar la faunística batalla i se'n va sortir com un "jabato". I sigui així o sigui aixà, tant és!
Bon dia de Sant Jordi.
Una besada molt grossa! ;-)
Hosti tu, no ho havía pensat, el toro de l'Osborne!!!.
Ara escriuré una altra teoría sobre: "Sant Jordi matà el toro de l'Osborne i surt a "ombrus" de la Monumental. Els Srs. Boadella i Sanchez Dragó li fan l'un de picador i l'altre de cavall. La dama, vient les males companyies que agafava en Jordi, el va deixar per un notari d' Argentona que li va posar un pis a la Bonanova"
He, he, he...
Un petonet, preciosa. ;-)
hahahahahahahahaha!!!!!
Hola Núria.
No sé molt bé quines paraules utilitzar en aquest escrit, perquè allò que et diré a continuació no t'ho prenguis a broma, sinó tot al contrari, t'ho prenguis molt seriosament.
Criatura, tu has equivocat la carrera! Tindries de ser escriptora. Tens una xispa especial, una gràcia, un savoir fer, un....no se que, que fan que els teus escrits no tinguin deixalles. T'ho dic molt seriosament. Que fa una noia com tu, tancada en un despatx, fen numerets, estadístiques, seguiments, controls, estudis de mercats.....i mes garanbaines. Per important que sigui la teva feina, el mon literari et crida!.
Et donaré un consell, que no per ser gratuït, deixa de ser important. Compagina la teva feina actual, la que et dona de menjar, amb l'escriptura. Aprofita el mes que tindràs de vacances, per escriura un llibre, un conta. Un llibre petit, d'aquests que diuen de butxaca. Fins que arribin les vacances, ves pensant en un tema, en una historieta, en uns personatges. Ves agafant apunts i quan arribi el mes d'agost, si es aquest mes quan fas vacances, comença a donar-li forma.
Et conec una mica i possiblement això que et dic, t'ho agafaràs a broma. Fes el que et sembli, però jo t'ho dic molt seriosament!. I mi jugo un pésol, que et sortirà un conta molt maco. Perquè no ho proves? Tampoc costa tan!.
Has plantat arbres, has tingut fills, va dona fes el bingo!.
Consulta-ho amb gent que per tu, tingui mes credibilitat que jo i a veure que diuen.
Estic tan convençut del que dic, que m'emprenya que es perdi un talent en brut (per falta de pràctica) com el teu.
En faràs cas?...si us plau!
Una abraçada,
Nessun.-
Publica un comentari a l'entrada