Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
Raimón (1983)
A veure pluja, jo no tinc la vena poètica d'en Raimón, així que t'ho diré tal com raja (i mai més ben dit!):
JA N'HI HA PROU, ostres!!!!
em fan mal totes les juntures, no hi ha manera d'eixugar la roba i no tinc calers per comprar una assecadora, a les plantes del balcó els he posat flotadors i els he dit allò de: "salvese quien puedaaaaa, les roses i els clavells de moro primeeeero"..., fins i tot els lliris d'aigua m'han enviat un "maiday, maiday, Houston we have a problem!".
Ei, doncs això: QUE JA N'HI HA PROU...per ara. Val més anar plovent cada mes 3 o 4 dies, anar mantenint la cosa en unes condicions hídriques raonables, que aquesta demostraciò de recursos, ja està home, ja està!.
Au vinga, a creure.
2 comentaris:
Ei, Nurieta!
"Sempre plou quan no hi ha escola", diuen per les meves latituds (bé, per les longituds, supòs que també, no fos cas que ara s'empipassin!). Allò que a un li va bé, a l'altre sembla que li és perjudicial, però mira, les coses són com són, el món és com és i la Terra roda cada dia! Jo et recomanaria que tenguessis tres paraigües a punt: un a casa, un al cotxe i un a la feina (bé, pel que fa al paraigua "laboral", més d'un, en el teu cas, que et mous més que una baldufa!).
Això... a pesar que una pluja tan continuada pugui acabar destrossant-te els nervis, tu, tranquil·la, reina mora, que tanmateix Sant Pere continuarà regant les plantes, ens agradi o no ens agradi! E si non è vero è ben trovato, carissima!
Una besada molt grossa! ;-)
(Per cert, no fa gaires setmanes vàrem compartir un viatge amb pluja, tant d'anada com de tornada, te'n recordes? I fins i tot amb la pluja de l'ànima, com bé saps! ;-))
Hola cocarroiet...no, avui no et diré bona nit, avui el que em surt del cor es un "bon soir tristese", ja veus com anem!
Ai! les pluges de l'ànima, aquestes si que fan saó...fins i tot massa a vegades. Deu n'hi dó les que portem compartides oi, nena?
Tal com tu dius el mon roda cada día i el que ara ens sobrepassa demà, potser, pensarem que no n'hi havía per tant.
AMUNT ANIMA FORTA!!!
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada