dijous, 24 de juny del 2010

Pel Joan amb agraïment


If

Si pots mantenir el cap assenyat quan al teu voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

Si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

Si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les multituds i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.


Rudyard Kipling (1865-1936)

dimarts, 1 de juny del 2010

LOUISE BOURGEOIS


Confesso la meva ignorància, desconeixia totalment aquesta artista, mai había sentit a parlar de l'obra de Louise Bourgeois, fins que una nit del mes de octubre, passejant per Bilbao, la Bego em va presentar la Maman. IMPRESSIONANT.

Les aranyes no m'agraden, em fan entre por i fàstic i aquella em va fascinar. Vam passar per sota, hi penjava una bossa d'ous que em va fer una angunia tremenda, tenia ganes de sortir d'allà sota, ràpid! L'endemà al matí vaig tornar.hi, la volia veure de dia i allà estava, inquietant i poderosa. Magnifica.

He llegit que Louise no va tenir una vida fàcil i que la seves escultures reflecteixen els seus traumes emocionals, no ho se, potser si, en tot cas disfrutava amb el que feia, només cal veure el resultat.