PARLA'NS DELS FILLS
i ell va dir:
els vostres fills, no són els vostres fills
són els fills i les filles de l'ánsia de la Vida per si mateixa.
Venen a través vostre, peró no són vostres
i encara que visquin amb vosaltres, no us pertanyen.
Els podeu donar el vostre amor, peró no els vostres pensaments perquè ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu abrigar els seus cossos, peró no les seves ànimes, car les seves ànimes habiten la mansió del demà, que vosaltres no podeu visitar ni en somnis.
Podeu esforçar-vos a ser com ells, peró no intenteu fer-los a ells com vosaltres.
La vida no retrocedeix, ni s'atura en l'ahir.
Sou els arcs amb els quals els vostres nens, son llançats com a sagetes.
L'Arquer veu el blanc en el camí infinit i Ell amb el Seu poder us tensarà perquè les seves sagetes puguin volar ràpides i lluny.
Que la tensió que us causa la mà de l'Arquer sigui el vostre goig, ja que, així com Ell estima la fletxa que vola, estima també l'arc que roman inmóbil.
Gibran Khalil Gibran
El profeta
