dijous, 8 de setembre del 2011

Verge de la vall de Núria, voltada de soledats...

Goigs de la Mare de Déu de Núria

´
El 8 de setembre és la festivitat de la Mare de Déu de Núria.  Aquesta festivitat és compartida amb moltes altres Mare de Deus d'arreu que tenen en comú la historia de la seva descoberta. 

En el cas de la Mare de Déu de Núria, la llegenda explica que un pastor la va trobar de manera miraculosa i que quan les autoritats eclesiàstiques se'n varen assabentar la van voler traslladar a la sèu parroquial, cosa que els va resultar impossible donat que la imatge es va fer tant pesant, que no la varen poder moure del lloc on es trobava.  Això els va fer entendre que la Mare de Déu es volia quedar allà on era, entremig de les muntanyes.

Juntament amb la imatge el pastor hi va trobar una olla i una campana, que també tenen la seva própia história. Diu la llegenda que Sant Gil va viure durant molts anys en una cova al bell mig de la vall dedicat completament a la oració, la contemplació i la penitència.

Les poques pertinences d'aquest home sant eren una imatge de la Mare de Déu, que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, un olla per fer el menjar, una campana amb la que cridava als pastors a orar i a menjar i una creu. Conta la llegenda que quan el sant va haver de marxar, ho va enterrar tot per tal de protegir-ho i així va quedar, durant segles i segles, fins la descoberta del pastor.

La part més pintoresca de la llegenda és la que diu que, quan una parella vol tenir fills i els fills no arriben, ho pot demanar a la Mare de Déu, tot seguit han de posar el cap a l'olla i tocar la campana i si la Mare de Déu els concedeix el desig, si és un nen li han de posar Gil i si és una nena Núria.   

Pel que fa al goig, cal dir que l'autor és en Joan Maragall, per tant, tot i que la imatge es romànica (segles XII o XIII) el goig es ben "modern" donat que en Maragall va viure entre finals del segle XIX i començament del XX.


Aqui deixo informació sobre els goigs extreta de Vilaweb
"Els goigs són un gènere de poesia religiosa popular, relativament habitual a l'Europa medieval, i tenen un gran moment en la lírica occitana dels segles XIII i XIV. En català comencen a aparèixer-ne les primeres composicions el segle XV"