PASSEJANT
Li agrada caminar sol pels carrers,
amb les mans a l'esquena i sense pressa,
entre la gent i els cotxes del matí.
Complidor, aquell nen
ha estat obedient tota la vida.
Ara surt del darrera
del que, tants anys, va disfressar.lo d'home.
Hi ha algunes coses que no han canviat,
coses breus i suaus, com les absències
que les primeres llums encenen al crepuscle.
Recorda quan el nen que ara ha tornat
li explicaven que els morts eren al cel.
Aquest cel que a vegades és tant blau,
que és tant fred quan s'allunya de la terra,
tant negre quan s'hi encenen les estrelles.
El nen torna i li agafa la mà.
Tots dos van allunyant.se
fins a ser un punt al cel. Ocells de pas.
Del llibre NO ERA LLUNY NI DIFICIL
edicions PROA
