Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
Digui el que digui mestre Pere Quart i a pesar que, sovint, el tal beuratge és causa de més d'un mal de panxa, a l'hivern no hi ha res com un café amb llet ben calent, per acompanyar una tarda de bona conversa.
4 comentaris:
Si la "sussoditxa" és lila, és la vaca de Milka?
KTV
Coi, potser si! jejeje
Per cert, moltes gràcies per seguir de manera tant pacient aquest blog. Muá.
Tot un plaer!
KTV
Publica un comentari a l'entrada