Qui hagi fet una mudança sabrà per experiencia própia que, regirar, embalar i transportar tot casa teva, com a mínim és cansat, molt cansat. Doncs en aixó estic.
Quan vaig venir a viure a Sant Boi em vaig prometre que no acumularía res que no em fos d'utilitat o plaent, que no volia tenir "coses" perque si, doncs carai! Mira que he reciclat, regalat i fet circular roba i objectes de tota mena durant aquests 8 anys, peró, repeteixo, caraaaaiiii! Estic feta sopa...peró sóc feliç, molt feliç!
Gent, que marxo de Sant Boi, no perque no hi estigui bé, que hi estic estupendament, sinó pq la vida m'ha donat una empenteta (en forma de trucada telefónica tipus "necessito el pis") i el que en un primer moment va ser un disgust, la porta que es tanca, s'ha acabat convertint en una gran il.lusió, en una preciosa finestra oberta a la natura i a un temps nou.
Ho tinc clar, casa meva és on jo trio viure i ara viuré a Folgueroles on sereu molt benvinguts, que com diu la cançó, "casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú"
