Casaldàliga, una mirada cap al futur lluny del pragmatisme

Editorial del diari  ARA    9/12/2012 

Casaldàliga, una mirada cap al futur lluny del pragmatisme

Aqui descansa Nevares.

 

Potser perque l'Any Literari 2012, està dedicat a Calders, Sales i Tisner, potser perque m'encanten els contes, potser perque avui mateix, a l'hora de dinar, ha sortit aquest llibre a la conversa, potser perque la primera vegada que el vaig llegir em va sorpendre moltissim, potser perque m'encanta l'estil d'en Calders, potser, també, perque avui és precisament el dia, i la nit, que és, i segurament per tot plegat, em ve molt de gust de recomanar aquest llibre.

Morir.se forma part del viure, pot ser dolorós i és normal que ens envaeixi un sentiment de tristesa, de perdua, peró és un fet natural, sobretot si es te la sort que arribi després d'una llarga bona vida.

El que no hauría de ser normal és que, per una gran part de la humanitat, viure sigui tant extremadament dificil.   Cada dia són més les persones que no tenen un sostre, que mengen quan poden i el que troben, que dormen al ras o en barraques que no reuneixen les mínimes condicions d'habitabilitat.

Lalo Nevares que viu amb la seva dona Lupe a l'extrarradi d'una gran ciutat, en una comunitat de barraques tocant al cementiri, veu amb desesperació com el temporal de plujes ho arrossega tot i els deixa sense el poc que tenien.

Amb gran naturalitat i senzillesa proposa a la comunitat traslladar.se a viure als ostentosos panteons del cementiri, a la fi, els seus ocupants no es molestaràn, estant sota terra, i tot el que hi tenen a sobre no ho estant aprofitant... 

Aqui descansa Nevares, de veritat, no us el perdeu.

PREC DE LA DARRERIA -Josep Carner-

Tu que el sol vas encendre al firmament,

en el cor de la fosca fas estada;

gent rera gent, onada rera onada,

en vana llum no et trobaràs present.

 

L'esguard de l'home, en el seu fàcil tomb,

tot just les esques del sentit destria.

Com rat penat a l'hora de migdia

no veu Aquell on ens movem i som.

Ve mai ton braç per a qui cau retut?

Voldria el trist que obrissis la parpella.

Qui t'escarneix no tem la teva cella.

Tu ens ajornes el càstig i l'ajut.

 

Si tot rocall és aquest vell empriu,

en cap deler què val de gemegar-hi?

Sols el vivent que el teu silenci amari

munta com l'arbre margener del riu.

 

Perquè ens fem a l'angoixa i al retret

i esmercem en el dol cap alè d'aire?

A bocins com de pot de terrissaire,

serem encara en el teu doll secret.

 

El sol neguit no sap atènyer fruit.

Quin roí trobarà la teva estada,

ni deçà ni dellà de l'estelada?

Per a l'ull cobejós, el temple és vuit.

 

O Tu, que em veus eixorc, mal dreturer.

Tu que de pols d'altres vivents em feres,

muda el meu cor en les finals tresqueres

que ja la pols em diu que hi restarà.

Si per febles imatges t'he traït

-jocs de rosada en fils de teranyina-

dóna'm a l'hora que el meu jorn declina,

la confiança de la teva nit.

 

Car lluny de Tu, qui trobarà redós?

Sol vencedor de qui la pau devalla,

accepta en llur tardana revivalla

el branc torçat i el cremallot fumós.

 

Nom sobre nom, albir omnipotent

que saps alliberar-nos de servatge,

en el darrer tombant del meu viatge

pren-me en la teva revolada ardent.

_____________________________

 

Ahir el Joan em va fer dos regals. Aquest poema i la seves llágrimes.

T'estimem papa.

Two Thousand Years -Billy Joel-

Nosaltres som aquests dos mil anys

Sense compassió no hi pot haver final per a l'odi

PA AMB TOMAQUET

Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,

que és més saborós que els altres,

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil

o llonganissa ben ampla

perquè acompanyin el pa

ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,

llonganissa de la Plana,

que els osonencs en això

tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit

i bons amics a la taula

per compartir el que mengem

i fer petar la xerrada

que conversar amb els amics

sempre sol despertar gana

i el menjar, si és compartit,

resulta més agradable.

Miquel Marti i Pol

________________________

Tenia molta gana, es nota? :)))

MIDWAY

Una amiga m'ha enviat aquest video i encara estic trasbalsada.

Aviso que les imatges són molt desagradables pero, com diu l'Alba, convé fer.ne difussió, convé que prenguem consciencia de les consequencies de la nostra manera de viure.

Lamento començar el dia amb una cosa així, pero ara mateix tinc el cor encongit i dels 5 principis del Reiki, que em pensava que ja tenia integrats a l'ADN, me'n grinyolen dos: estic preocupada i estic enfadada. Em sento responsable d'aquestes imatges.

No n'hi ha prou amb utilizar els contenidors de colors. No n'hi prou. Aixó és només el final del cicle, cal arreglar el problema des de l'origen. No podem generar aquesta quantiat de residus.

Per exemple, una cosa cotidiana en la que hi participo i em regira l'estómac és aquesta campanya hipócrita que duen a terme els supermercats amb les bosses de plàstic. No te la donem pq sóm MOOOOLT ecológics, peró si ens la pagues te la pots emportar.

Jo trio i, bona minyona, la majoria de vegades porto la meva bossa, vull ser moooolt ecologista jo també, sabeu?. I que m'hi trobo dins la meva supermegaguay cenalla o carret de la compra quan arribo a casa? tetra bricks de tots el colors i mides, ampolles de plàstic, com contenidors de qualsevol liquid, evidentment segellades amb un tap de plàstic, tantes bosses de plàstic com tipus de fruita o verdura compro, bosses de malla, de plàstic of course! embolicant les patates o les cebes.

I el peix? en una safata de plàstic i ben embolicat amb unes quantes voltes de film plàstic i posat dins una bossa, igual que la que em volen cobrar a la caixa, ben tancada pq no s'escapi el suc i tinguem un disgust en forma de taca amb olor de peix. Ecs! quin fàstic més gros, oi?

Formatges i embotits retractilats en plàstic i, al loro! un detall curiós, un cop la xarcutera ha acabat de servir-me els 100 gr. de pernil dolç, retractila el troç que li queda pq no se li assequi i aixó, multiplicat per cada una de les delicatessen de la seva oferta, es repeteix centenars de vegades al dia.

Seguim:  iogurts amb contenidor de plàstic, pa de motlle en bosses de plàstic, vianda de tot tipus en safates de porex + plàstic retractilat...

Haig de dir que la part "dietètica-naturista" tampoc hi posa gaire imaginació amb el tema packagins, el tofu, el kefir, la llet de soja i els diferents tipus de menjar natural utilizen el plàstic en la mateixa proporció.

Doncs aixó, que amb tota aquesta bomba de rellotgería tant ecológica al carret, la nostra conciencia queda satisfeta no demanant una bossa de plàstic a la caixera. Ells ens prenen per idiotes i nosaltres contents, ves!                                                  _________________________________
 

"Fins que la meva espantosa história no sigui explicada

aquest cor cremarà dins meu"

 

Samuel Taylos Colerigde

"The rime of ancient mariner"

 

http://www.midwayfilm.com

Cancion para bañar la luna -Maria Elena Walsh-

Ya la Luna baja en camisón

a bañarse en un charquito con jabón.

Ya la Luna baja en tobogán

revoleando su sombrilla de azafrán.

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna viene en palanquin

a robar un crisantemo del jardín

Ya la luna viene por allí

su kimono dice no, no y ella sí.

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna baja muy feliz

a empolvarse con azucar la nariz

Ya la luna en puntas de pie

en una tacita china toma té

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna vino y le dio tos

por comer con dos palitos el arroz

Ya la luna baja desde allá

y por el charquito-quito nadará

Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu

Casa nostra

Tots, rics i pobres, respirem el mateix aire.

Tots, rics i pobres, som fills de la mateixa terra.

Aquest planeta és casa nostra, per què l'agredim?

Què esperem per entendre'ns?

Versió surrealista de la vida





 

Per Sant Jordi

Abril

(Miquel Martí i Pol)

 

Per l'abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

 

Amb pluja, roses i llibres

celebrem la festa gran,

que ningú no en quedi fora,

ni els d'ara ni els qui vindran;

els d'ara, per fer patxoca

al costat de l'alt patró,

els qui vindran, per si toca

d'afegir-hi més saó,

perquè sant Jordi se senti

sempre ben acompanyat

i ens ajudi, als uns i als altres,

a poder guanyar el combat

que fa tants segles que dura

i encara no s'ha acabat.

 

Per això, quan l'abril pinta

tots els marges de color

i fa les nits molt més tèbies

i el cel més encisador,

convé que tots, nois i noies,

cantem ben fort la cançó:

Per l'abril,

si cada gota en val mil,

cada rosa en val deu mil

i cada llibre cent mil.

 

Sant Jordi. Musica per a una llegenda

Diners de tort fan veritat. -Anselm Turmeda-

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords.

Si diràs "jas" a hòmens sords,

tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,

diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

si molts n'hauràs poràs tornar

papa de Roma.

Des que al segle XV en Turmeda va escriure aquests versos, la cosa no ha millorat pas gaire, oi? 

Raimón canta Anselm Turmeda  http://youtu.be/JUAc8Er0BvE

De Pere Casaldaliga

Avui en Jordi Basté ha entrevistat a Pere Casaldaliga.

En Pere, que acaba de fer 84 anys i que conviu amb la malaltía de Parkinson conserva una lucidesa i bon humor envejables.
És en persones com el bisbe Casaldaliga, un home integre i consequent que ha donat la seva vida als mes desfavorits de la terra, en qui ens hauriem de voler mirallar.

 La seva espiritualitat és autèntica i profunda.
No s'ha quedat mai en l'envoltori, en els ritus buïts de contingut, no és en absolut superficial, només cal veure la imatge del dia que va ser investit bisbe: per mitra un barret de palla, per bàcul un rem.

 Alimentar l'esperit, resar, meditar, si, peró sense deixar de banda la acció compromesa en favor del que un creu honestament que és el correcte.

NUESTRA HORA

Es tarde

pero es nuestra hora.

Es tarde

pero es todo el tiempo

que tenemos a mano

para hacer el futuro.

Es tarde

pero somos nosotros

esta hora tardía.

Es tarde
pero es madrugada

si insistimos un poco

Pere Casaldaliga

http://youtu.be/8pswso2bZAo

SOBRE L'AMISTAT

   



Quan tu, amic meu,

reps alguna cosa meva plena d'amor,

és com si donessis la benvinguda

a l'ambaixador del meu regne interior.

I el tractes amb amabilitat

i li demanes que segui

i l'escoltes.

I així som feliços.

El meu amic té el seu propi punt de vista

Pot callar i seguir fent.me feliç.

 Aleshores jo contemplo el món

a la seva manera i el veig diferent

Frangment del Petit Princep

Antoine de Saint-Exupéry

___________________________________