L'home dels nassos

Sobretot, sobretot, avui recordeu saludar l'home dels nassos!!! 

M'han dit que aquesta tarda serà a Sant Boi, a la plaça de l'Ajuntament, però segur que el veieu en qualsevol moment a qualsevol carrer de Catalunya.

Te una capacitat viatgera extraordinària, gairebé diria que te el do de la ubiqüitat.

CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE

Un infant negre de pell negra,

d'ulls negres,

de cabells arrissats o encrespats,

és un infant.

Un infant blanc, de pell rosada,

d'ulls blaus o verds,

de cabells rossos o llisos,

és un infant.

L'un i l'altre, el negre i el blanc,

fan el mateix somriure

quan una mà els acarona,

quan se'ls mira amb amor

i amb tendresa se'ls parla.

Vessaran les mateixes llàgrimes

si se'ls contraria, si se'ls fa mal...

No hi ha dos rostres absolutament

idèntics.

Cada rostre és un miracle. Perquè és

 únic.

Dos rostres poden assemblar-se,

però mai no seran completament iguals.

La vida, justament, és aquell miracle,

aquell moviment permanent i

canviant,

que mai no reprodueix el mateix

 rostre.

Viure conjuntament

és una aventura on l'estimar,

l'amistat, és una bella trobada

amb allò que sempre és diferent de tu

i que t'enriqueix.

TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)

Celine Dion: le loup, la biche et le chevalier

És tard!

Tornem de casa l’Adrià, són les 6 de la tarda i és fosc.

Des que hem baixat al carrer per anar a buscar el cotxe, fins que hem sortit de Barcelona, la frase “és massa tard” s’ha convertit en una lletanía: 1, 2, 3, 4, 5…infinites repeticions, tant se val que siguin només les 6 i que no hi hagi pressa per arribar a casa; ella ha decidit que és massa tard i així ho manifesta.

Tu pots argumentar que al desembre a les 6 és fosc, peró que no és tard i que no tenim cap pressa.  Pot ser que la resposta sigui: ah, si, només són les 6? Ai coi, si que és fosc!  però no tens la més mínima garantía que al cap de un moment  no et deixi anar el següent “és massa tard” o fins i tot que et pregunti l’hora que li acabes de donar.

Prens paciencia, ves! Un dia tu també seràs gran i, donats els antecedents, és molt posible que també se t’espatlli la gravadora…

Enfilem la Gran Via i a l’alçada de Bellvitge m’adono que al cotxe hi ha silenci i això no es pas habitual.

Pregunto: mami que t’adorms??? Resposta: no, estava recitant una poesia “mentalment” és molt bonica. S’ha de sentir aquí dins, ha dit tot tocant-se el cor.

Juro que m’he quedat de pedra. 

I per què no me la recites “verbalment” mama? Vaaaa..

I la meva mare de 85 anys, amb un greu  problema de memória m’ha fet emocionar quan l’he sentit a recitar aixó, sense ni una sóla errada: 

CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
¿què més ens podeu dar en una altra vida?

Per ‘xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... ¡i temo tant la mort!

¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau. 

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»,
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; ¡jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia
per fé’ls eterns a dintre del meu cor!...
¿O és que aquest «fer etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, ¿què seria?
¿Fóra només l’ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i de l’aprop,
i el compte de lo molt, i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

¡Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; ¿i no podria
esser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
¿me’n fareu una culpa més enllà?

Més enllà  veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria esser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
¿per què aclucà’ls cercant un altre com?
¡Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
¡Sia’m la mort una major naixença!

En acabar ha repetit aquest vers 3 vegades

“Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?”

sé segur que la seva memoria no l’estava traïnt, volia que algú li digués on i només se m’ha acudit contestar: dins teu.

Aquest moment no el vull perdre mai.

Vivències del Camino de Santiago

El pas per la Cruz de Fierro

El pas per la Cruz de Fierro  va ser un dels moments més emocionants d'aquests dies de Camino i vam tenir la sort de poder.lo compartir amb aquesta colla del Penedès.

La Teresa, en Pere, l'Antoni i en Salvador  portaven pedres de Montserrat per poder.les deixar al peu de la creu tal com mana la tradició. Abans però, vam fer una rotllana i en Pere va llegir aquesta oració tant bonica:

"Senyor, que aquesta pedra, símbol de l’esforç de la meva peregrinació, que llenço al peus de la creu sigui la que, arribat l’instant en que es jutgin els actes de la meva vida, serveixi per inclinar la balança a favor de les meves bones obres. Així sigui"

De "caminos" n'hi ha tants com persones, fins i tot anant amb colla cadascú fa el seu, hi ha excursionistes, hi ha peregrins, hi ha qui fa turisme cultural, hi ha qui fuig endavant, hi ha qui busca Déu, fins i tot hi ha qui es busca ell mateix...

Jo agraeixo a les "meves Neus" que m'hagin donat la oportunitat de poder compartir amb elles aquests dies tant intensos.

To be continued...  

 

Verge de la vall de Núria, voltada de soledats...

Goigs de la Mare de Déu de Núria

´

El 8 de setembre és la festivitat de la Mare de Déu de Núria.  Aquesta festivitat és compartida amb moltes altres Mare de Deus d'arreu que tenen en comú la historia de la seva descoberta. 

En el cas de la Mare de Déu de Núria, la llegenda explica que un pastor la va trobar de manera miraculosa i que quan les autoritats eclesiàstiques se'n varen assabentar la van voler traslladar a la sèu parroquial, cosa que els va resultar impossible donat que la imatge es va fer tant pesant, que no la varen poder moure del lloc on es trobava.  Això els va fer entendre que la Mare de Déu es volia quedar allà on era, entremig de les muntanyes.

Juntament amb la imatge el pastor hi va trobar una olla i una campana, que també tenen la seva própia história. Diu la llegenda que Sant Gil va viure durant molts anys en una cova al bell mig de la vall dedicat completament a la oració, la contemplació i la penitència.

Les poques pertinences d'aquest home sant eren una imatge de la Mare de Déu, que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, un olla per fer el menjar, una campana amb la que cridava als pastors a orar i a menjar i una creu. Conta la llegenda que quan el sant va haver de marxar, ho va enterrar tot per tal de protegir-ho i així va quedar, durant segles i segles, fins la descoberta del pastor.

La part més pintoresca de la llegenda és la que diu que, quan una parella vol tenir fills i els fills no arriben, ho pot demanar a la Mare de Déu, tot seguit han de posar el cap a l'olla i tocar la campana i si la Mare de Déu els concedeix el desig, si és un nen li han de posar Gil i si és una nena Núria.   

Pel que fa al goig, cal dir que l'autor és en Joan Maragall, per tant, tot i que la imatge es romànica (segles XII o XIII) el goig es ben "modern" donat que en Maragall va viure entre finals del segle XIX i començament del XX.

Aqui deixo informació sobre els goigs extreta de Vilaweb

"Els goigs són un gènere de poesia religiosa popular, relativament habitual a l'Europa medieval, i tenen un gran moment en la lírica occitana dels segles XIII i XIV. En català comencen a aparèixer-ne les primeres composicions el segle XV"   

Obert per VACANCES

Tinc feina i aixó en aquests moments tant durs, gairebé de fallida mundial, és un luxe i ho valoro com un tresor. De tota manera mentiría si digués que no vull fer vacances, sincerament: em venen molt de gust.  No per escapar de res, no per desconnectar de res sino per tot el contrari, per connectar encara més amb el que la vida ens regala.


Vacances i turisme per mi no són la mateixa cosa, pot ser que per vacances es faci turisme, si,  peró també són vacances les hores dedicades a alló que ens és plaent i que sovint no requereix cap desplaçament o cost espectacular, un sopar amb els amics,  compartir el dia amb les persones estimades, llegir sense posar-hi hora de caducitat, escoltar en Hvorostovsky fins que em facin mal les orelles, anar a la platja, agafar el bus turistic i visitar Barcelona "amb ulls de guiri" o senzillament dedicar-se al dolce far niente .


Resumint: servidora te OBERT x VACANCES

http://youtu.be/VC3qO2V1AXY

Dia Internacional de Medi Ambient

Copio la informació tal qual està a la web de le Nacions Unides:

El Día Mundial del Medio Ambiente es uno de los principales vehículos que las Naciones Unidas utilizan para fomentar la sensibilización mundial sobre el medio ambiente y promover la atención y acción política al respecto.

Los objetivos son darle una cara humana a los temas ambientales, motivar que las personas se conviertan en agentes activos del desarrollo sostenible y equitativo, promover el papel fundamental de las comunidades en el cambio de actitud hacia temas ambientales, y fomentar la cooperación, la cual garantizará que todas las naciones y personas disfruten de un futuro más prospero y seguro.

Està bé, oi? vaja, hauría de ser una bona noticia que les Nacions Unides s'ocupin de la protecció del nostre planeta i que ens vulguin motivar pq ens convertim en "agentes activos del desarrollo sostenible y equitativo"

Pero la realitat es tossuda i sovint ens contradiu: dimecres passar el govern brasiler va firmar l'autorització de la construcció de la presa de Belo Monte, la primera d'un gran complex hidroelèctric al bell mig de l'Amazonia, aquest fet com l'hem d'encaixar? és la seva aportació al Dia Mundial del Medi Ambient?  el govern brasiler se'n fot de nosaltres? potser els senyors de les Nacions Unides no en sabien res d'aquesta historia que "només" fa 20 anys que dura?

L'Amazonia és el pulmó de la terra i aquesta presa anegarà més de 1.500 km2 de boscos i selves. No només acabarà amb la forma de vida de numeroses tribus indígenes, amb la fauna i la flora autóctona sino que posa en perill la respiració del planeta! com es pot ser tant estúpid? quins interessos privats són més importants que respirar? dia a dia l'ambient està més contaminat, dia a dia les al.lergies són més numerosas, aixó no ho veuen ses senyories de les Nacions Unides? o és que potser estan tan ocupats dissenyant "Dies Mundials d'aixó i d'allò"  que se'ls ha oblidat anar fins el fons de la questió?

Brasil és membre de le Nacions Unides, cal una reprovació des d'aquest estament al govern brasiler, si aixó no es dona, que no comptin amb mi per celebrar cap més dels seus "Dies Mundials" perquè ja no me'ls crec.

Una história viscuda en primera persona: fa uns anys l'ajuntament d'on jo vivía va organitzar una plantada d'arbres per celebrar un " Dia d'aquest..." i hi vaig col.laborar, com jo un munt de ciutadans de bona fe, convençuts que en el termini d'uns anys allà hi hauría una arbreda vam anar col.locant els plançons. Acabat el dia, acabat tot, despenjada de banderoles i ja hem complert.

Resumint: al cap de poc tots els arbrets eren morts, la festa era per lluïment, ecológic of course, de l'ajuntament, dels arbres no se'n va cuidar ningú mai més. Certament , jo tampoc...

http://youtu.be/4k0X1bHjf3E

Día Internacional de la celiaquía.

Qué es la Celiaquía?

Es una intolerancia permanente al gluten. El gluten es un grupo de proteínas que se encuentran en algunos cereales como son el trigo, la cebada, la avena, el centeno, la espelta, el kamut y triticale.

Cuando una persona digiere gluten es su organismo, este actúa eliminando las vellosidades que nos protege el intestino delgado, con lo que si consumimos habitualmente alimentos con gluten, nuestro intestino quedaría sin protección con el riesgo de provocar graves infecciones y numerosos problemas de salud, incluido el cáncer digestivo, colon, etc.
                                              

Manifiesto del Día Internacional de la celiaquía.

El 21 de mayo celebramos el Día Internacional de la celiaquía una enfermedad que afecta a 1 de cada 133 personas y que sólo se diagnostica en un 10% de los casos. Se calcula que en España unas 450.000 personas pueden estar afectadas por esta enfermedad que requiere de una mayor responsabilidad de la Administración y de todos los agentes sociales. ¿Por qué?

1) Una vez diagnosticada la enfermedad celíaca la persona afectada debe de llevar a cabo durante toda su vida una dieta específica exenta de gluten.

2) El Ministerio de Educación debería de fomentar que los comedores de las escuelas pusieran al alcance de los padres dietas sin gluten que fomentasen la ‘normalización de la enfermedad. Esta premisa, debería de seguirse también en todos los establecimientos públicos.

3) Comer sin gluten supone para los celíacos un sobrecoste anual de 1.500 euros.

4) Este sobrecoste anual va relacionado al elevado precio de los productos aptos para celíacos que suelen estar disponibles en tiendas específicas. Por lo que no sólo son caros sino que a veces es hasta difícil encontrarlos.

5) Para poder llevar a cabo la dieta es necesario que el enfermo sepa identificar qué productos puede comer y cuales no.

6) No sólo es difícil comprar fuera de casa, si no también comer en establecimientos fuera del hogar. Por primera vez se ha publicado una guía para la restauración ‘Restauración sin gluten’ en el que se aconseja a profesionales de este sector cómo trabajar los productos, etc. dada las repercusiones que en la salud del celíaco puede tener ingerir un producto contaminado. La guía la han publicado entre la Fundación Alicia y Celíacos de Cataluña.

7) Catalunya es la única comunidad que dispone de un ‘Pacto para el Celíaco y Diabético’ al que las empresas se pueden sumar comprometiéndose a etiquetar aquellos productos con y sin gluten con una espiga tachada o sin tachar, según el caso. Esta iniciativa debería de extenderse a otros territorios con el fin de hacer la vida del celíaco más fácil.

8) La Constitución Española reconoce la protección de la salud de todos sus ciudadanos. Los celíacos se ven obligados a asumir un coste que les es vital. Algunas Asociaciones están reivindicando que este sobrecoste anual sea compensado mediante la Declaración de la renta. El Ministerio de Sanidad se tiene que implicar. Son necesarios ayudas a que compensen este sobreesfuerzo de las familias.

9) Existe la necesidad de que los celíacos empecemos a trabajar por nuestra causa. En algunos países como Argentina, todo un referente en esta materia, han conseguido grandes avances. Es importante actuar y desde nuestra plataforma Punto Celíaco queremos reivindicar el papel del celíaco en la sociedad dada la discriminación que sufrimos una vez se nos he diagnosticada la enfermedad.

Os animamos a compartir a través de las redes sociales, vía mail, etc. este manifiesto que no sólo pretende sumarse a las celebraciones del Día Internacional, sino que también, desea servir para concienciar-NOS de la necesidad de ‘Sumarnos a la causa’. Acabamos recomendándoos la lectura de ‘Una vida sin gluten’ http://puntoceliaco.com/page/una-vida-sin-gluten.

Font: Blog Punto C la red social de los celiacos

SANT JORDI

de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,

patró,

cavaller sense por,

guarda'ns sempre del crim

de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres pecats

d'avarícia i enveja,

del drac de la ira

i de l'odi entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer la pau

i salva la parla de la gent catalana.

Amen.

_______________________________

Sant Jordi és un dels dies més bonics del calendari.  Roses i llibres és per mi una combinació perfecte, si a més fa solet i podem passejar en bona companyia, ja és la felicitat complerta.

Que tingueu un dia magnific!!!

Aqui us deixo un video deliciós realitzat per gent de Montblanc:

http://youtu.be/1S4-mx34x5w

HE MIRAT AQUESTA TERRA

de Salvador Espriu

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s'enduia la claror del cel,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp

l'ample silenci que estenen els grills,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec

com l'hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls

de l'aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

__________________________________

Es important ser respectuosos i agraïts amb la mare terra, es casa nostra, per ara no en tenim cap més.

Avui  s'ha celebrat el "DIA DE LA TERRA" i s'han fet actes a arreu, amb l'objectiu de que la gent prenguem consciencia del que ens hi va si seguim abusant del recursos naturals de la manera que ho estem fent.

Aquesta cançó es la meva manera de col.laborar. No he trobat una manera millor que a través d'aquesta poesia de l'Espriu,  penso que per estimar i respectar la mare terra tota ella, haig de començar per la que tinc més a la vora, la meva terra petita i maravellosa.

Aqui us deixo el vídeo d'en Raimón. Cada cop que l'escolto se m'aixampla el cor.

http://youtu.be/lk9EFu4Bz5w

El PI DE FORMENTOR

 de Miquel Costa i Llobera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera reïal.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil•les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

Vet aqui una de les poesies que més m'agraden.

Mossen Costa i Llobera descriu aquest l'arbre magnific i li otorga emocions i condicions humanes: 

la capacitat d'adaptació, el coratge davant les dificultats, el reneixer després de cada ensopegada... els peus ben posats a terra i l'aguait a l'infinit...

Amunt, anima forta!

Aqui us la deixo en la veu de la Maria del Mar:
http://youtu.be/F_YrcR4eqfk

DE JOAN MARGARIT

PASSEJANT

Li agrada caminar sol pels carrers,

amb les mans a l'esquena i sense pressa,

entre la gent i els cotxes del matí.

Complidor, aquell nen

ha estat obedient tota la vida.

Ara surt del darrera

del que, tants anys, va disfressar.lo d'home.

Hi ha algunes coses que no han canviat,

coses breus i suaus, com les absències

que les primeres llums encenen al crepuscle.

Recorda quan el nen que ara ha tornat

li explicaven que els morts eren al cel.

Aquest cel que a vegades és tant blau,

que és tant fred quan s'allunya de la terra,

tant negre quan s'hi encenen les estrelles.

El nen torna i li agafa la mà.

Tots dos van allunyant.se

fins a ser un punt al cel.  Ocells de pas.

Del llibre NO ERA LLUNY NI DIFICIL

edicions PROA 

CaixaBanc: nou sistema financer

Fa riure peró no fa gràcia, oi?

Cant de METTA

Que jo estigui lliure d’enemistat o perill

Que jo estigui lliure de sofriment mental

Que jo estigui lliure de sofriment físic

Que pugui cuidar de la meva pròpia felicitat

Els meus pares, mestres, familiars i amics

Companys del camí

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

Estiguin lliures de sofriment físic

Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat.

Totes les persones que mediten en aquest lloc

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

Estiguin lliures de sofriment físic

Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

Tots els essers que ens donen recolzament

Vestimenta, aliment, medicina i vivenda

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

Estiguin lliures de sofriment físic

Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

Que els nostres deus
 guardians en aquest ambient

En aquesta propietat, en aquest lloc.

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

Estiguin lliures de sofriment físic

Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

  

Que tots els essers,

tots el que respiren,

totes les criatures,

tots el individus, totes les persones

Totes les dones, tots el homes

Tots el nobles, tots els mundans

Totes les deïtats, tots el humans,

Tots els que tenen plans maliciosos

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

Estiguin lliures de sofriment físic

Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

   

Que el mèrit que hagin guanyat no es perdi

Tots el esser son amos del seu propi karma

En la direcció est, en la direcció oest

En la direcció nord, en la direcció sud

En la direcció nord est, en la direcció sud oest

en la direcció sud est, en la direcció nord oest

en la direcció cap avall, en la direcció cap amunt

Que puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

Estiguin lliures d’enemistat o perill

Estiguin lliures de sofriment mental

 Estiguin lliures de sofriment físic

   Puguin cuidar de la seva pròpia felicitat

Que tots el essers estiguin lliures de sofriment

Que el mèrit que han guanyat no es perdi

Tots el essers son amos del seu propi karma

Que tots els essers estiguin lliures de sofriment

Que el mèrit que han guanyat no es perdi

Tots els esser son amos del seu propi karma

Que tots els esser estiguin lliures de sofriment

Que el mèrit que han guanyat no es perdi

Tots els esser son amos del seu propi karma

Des dels plans més alts de l’existència

Fins els confins dels plans més baixos

 i a l’univers sencer,

tots els essers que es mouen sobre la terra

estiguin lliures de sofriment mental i enemistat

i de sofriment físic i perill

Des dels plans més alts de l’existència

Fins els confins dels plans més baixos

 i a l’univers sencer

Tots el essers que es mouen a l’’aigua

estiguin lliures de sofriment mental i enemistat

i de sofriment físic i perill

Des dels plans més alts de l’existència

Fins els confins dels plans més baixos

 i a l’univers sencer

Tots el essers que es mouen en el aire

estiguin lliures de sofriment mental i enemistat

i de sofriment físic i perill.



 METTA segons Vikipedia:

Mettāz (Pāli) o maitrī (sánscrito) ha sido traducido como amabilidad con cariño,[1] [2] "simpatía,"[3] [4] [5] "benevolencia,"[4] [2] "amistad,"[3] [4] "buena voluntad,"[4] [6] "amor,"[3] [3] o "interés activo por los demás"[3] .

Es uno de los diez paramitas del budismo theravada y el primero de los cuatro Brahmavihāras. El mettā bhāvanā (cultivo del mettā) es una forma de Meditación budista muy popular.

El objeto de la meditación Mettā es el amor con desprendimiento. Tradicionalmente, la práctica comienza con el practicante cultivando el amor desinteresado hacia sí mismo,[7] después para con la gente que ama, amigos, maestros, extraños y enemigos hasta cultivar el amor por la totalidad de seres vivientes.

Los budistas creen que aquellos que cultivan el Mettā consiguen alejarse de los deseos y la hostilidad. Los maestros budistas recomiendan la meditación en Mettā como un antídoto contra el insomnio y las pesadillas. Generalmente las personas que practican Mettā se encuentran más confortables y son más felices. Irradiar Mettā contribuye además a un mundo con más amor, paz y felicidad.

La meditación meta es un buen modo de calmar una mente angustiada y un antídoto contra la ira. De acuerdo con esto, alguien que ha cultivado Mettā no tendrá miedo fácilmente y podrá subyugarlo siendo más cariñoso, amoroso y más tendente al amor incondicional.

_________________________________________________

  

Info per els visitants:                          

La maravellosa veu que canta aquest sutta es la de Imee Ooi.

No cal ser budista per disfrutar d'aquest cant tant dolç i relaxant, tot i així, si que és molt recomanable intentar posar en pràctica el seu missatge, encara que només sigui per una questió d'higiene emocional. 

http://www.youtube.com/watch?v=fWH0nR_YDZQ