HIVERN

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins 
i les mans inflades i vermelles dels manobres.  

Estimo la tendresa de la pluja 
i el pas insegur dels vells damunt la neu.  

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre 
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.  

Estimo les nits inacabables 
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist: 
és una mica malenconiós, 
d'una malenconia blanca i molt íntima.  

L'hivern no és el fred i la neu: 
és un oblidar la preponderància del verd, 
un recomençar sempre esperançat.  

L'hivern no és els dies de boira: 
és una rara flexibilitat de la llum 
damunt les coses.  

L'hivern és el silenci, 
és el poble en silenci, 
és el silenci de les cases 
i el de les cambres 
i el de la gent que mira, rere els vidres, 
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot 
colpidorament pròxim i assequible. 

Miquel Martí i Pol 

κουράγιο!

VAIXELL DE GRECIA

Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port. 

VISCA LA FESTA!!!

"Els gegants, els gegants

ara ballen, ara ballen ;

els gegants, els gegants

ara ballen com abans"

Com abans??? noooooooooo

A Sant Climent hi ha un abans i un després des d'ahir.

En Jan es va estrenar de geganter i la geganteta petita va ballar, correr, saltar i no va anar a terra de miracle.

 

 

i encara li va sobrar energia per anar fent molinets

Gent jove, pa tou!

ON ÉS EL VENT?

ON ÉS EL VENT?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l’orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m’estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.

Núria Albó.

Sant Jordi, la festa més bonica.

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses:

—qui prou les sabrà lloar?—

El sol que bada les roses,

l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.

Mª Antònia Salvà.