PA AMB TOMAQUET

Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,

que és més saborós que els altres,

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil

o llonganissa ben ampla

perquè acompanyin el pa

ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,

llonganissa de la Plana,

que els osonencs en això

tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit

i bons amics a la taula

per compartir el que mengem

i fer petar la xerrada

que conversar amb els amics

sempre sol despertar gana

i el menjar, si és compartit,

resulta més agradable.

Miquel Marti i Pol

________________________

Tenia molta gana, es nota? :)))

MIDWAY

Una amiga m'ha enviat aquest video i encara estic trasbalsada.

Aviso que les imatges són molt desagradables pero, com diu l'Alba, convé fer.ne difussió, convé que prenguem consciencia de les consequencies de la nostra manera de viure.

Lamento començar el dia amb una cosa així, pero ara mateix tinc el cor encongit i dels 5 principis del Reiki, que em pensava que ja tenia integrats a l'ADN, me'n grinyolen dos: estic preocupada i estic enfadada. Em sento responsable d'aquestes imatges.

No n'hi ha prou amb utilizar els contenidors de colors. No n'hi prou. Aixó és només el final del cicle, cal arreglar el problema des de l'origen. No podem generar aquesta quantiat de residus.

Per exemple, una cosa cotidiana en la que hi participo i em regira l'estómac és aquesta campanya hipócrita que duen a terme els supermercats amb les bosses de plàstic. No te la donem pq sóm MOOOOLT ecológics, peró si ens la pagues te la pots emportar.

Jo trio i, bona minyona, la majoria de vegades porto la meva bossa, vull ser moooolt ecologista jo també, sabeu?. I que m'hi trobo dins la meva supermegaguay cenalla o carret de la compra quan arribo a casa? tetra bricks de tots el colors i mides, ampolles de plàstic, com contenidors de qualsevol liquid, evidentment segellades amb un tap de plàstic, tantes bosses de plàstic com tipus de fruita o verdura compro, bosses de malla, de plàstic of course! embolicant les patates o les cebes.

I el peix? en una safata de plàstic i ben embolicat amb unes quantes voltes de film plàstic i posat dins una bossa, igual que la que em volen cobrar a la caixa, ben tancada pq no s'escapi el suc i tinguem un disgust en forma de taca amb olor de peix. Ecs! quin fàstic més gros, oi?

Formatges i embotits retractilats en plàstic i, al loro! un detall curiós, un cop la xarcutera ha acabat de servir-me els 100 gr. de pernil dolç, retractila el troç que li queda pq no se li assequi i aixó, multiplicat per cada una de les delicatessen de la seva oferta, es repeteix centenars de vegades al dia.

Seguim:  iogurts amb contenidor de plàstic, pa de motlle en bosses de plàstic, vianda de tot tipus en safates de porex + plàstic retractilat...

Haig de dir que la part "dietètica-naturista" tampoc hi posa gaire imaginació amb el tema packagins, el tofu, el kefir, la llet de soja i els diferents tipus de menjar natural utilizen el plàstic en la mateixa proporció.

Doncs aixó, que amb tota aquesta bomba de rellotgería tant ecológica al carret, la nostra conciencia queda satisfeta no demanant una bossa de plàstic a la caixera. Ells ens prenen per idiotes i nosaltres contents, ves!                                                  _________________________________
 

"Fins que la meva espantosa história no sigui explicada

aquest cor cremarà dins meu"

 

Samuel Taylos Colerigde

"The rime of ancient mariner"

 

http://www.midwayfilm.com

Cancion para bañar la luna -Maria Elena Walsh-

Ya la Luna baja en camisón

a bañarse en un charquito con jabón.

Ya la Luna baja en tobogán

revoleando su sombrilla de azafrán.

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna viene en palanquin

a robar un crisantemo del jardín

Ya la luna viene por allí

su kimono dice no, no y ella sí.

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna baja muy feliz

a empolvarse con azucar la nariz

Ya la luna en puntas de pie

en una tacita china toma té

Quien la pesque con una cañita de bambú,

se la lleva a Siu Kiu.

Ya la luna vino y le dio tos

por comer con dos palitos el arroz

Ya la luna baja desde allá

y por el charquito-quito nadará

Quien la pesque con una cañita de bambú,
se la lleva a Siu Kiu

Casa nostra

Tots, rics i pobres, respirem el mateix aire.

Tots, rics i pobres, som fills de la mateixa terra.

Aquest planeta és casa nostra, per què l'agredim?

Què esperem per entendre'ns?

Versió surrealista de la vida