Recepta original de la meva mare.Ens farà falta:
· 1 litre de llet
· 1 llimona
. 1 branca de canyella
· 50 gr. de midó
· 6 rovells d’ou
· 250 gr. de sucre
Com fer.la:
Bullirem la llet amb la pell de ½ llimona i la canyella. Quan hagi bullit es cola i se’n reserva una tassa per deixatar.hi el midó.
En un bol apart, remenarem el rovells d’ou, ben nets de les clares, amb 200gr. sucre fins que quedi una massa fina. La resta del sucre el reservem per cremar la crema.
Barrejarem la massa d’ou i sucre amb la llet, i hi posarem un polsim de sal.
Es posa al foc i es remena continuament SEMPRE en la mateixa direcció. Quan comenci a espessir, s´hi afegeix el midó, deixatat i colat, i es continua remenant fins que està al punt.
Per evitar que s’agrumolli o es talli es important que, en aquesta última fase, la crema NO arrequi el bull.
Si us agrada cremada, cal esperar que sigui freda i fer.ho en petites parts, utilitzant la pala especial de cremar.
BON PROFIT!!!
Aquest postre que, amb més o menys fortuna, és present a la carta de gairebé tots els restaurants amb el nom de Crema Catalana, a casa els pares, no se per quin motiu, només es menjava per Sant Josep i així és com l´anomenavem.
I ja que parlem de Sant Josep, doncs aprofito per felicitar a tots els Joseps i Josefines que vulguin celebrar el seu sant.
4 comentaris:
Hola Nuria.
Felicitats per aquesta recepta que has posat a l'abast de tots nosaltres.
El que jo et vull demanar no te res a veura amb aquesta recepta, però tinc l'ha impressió que em podràs ajudar.
M'agradaria saber com podria fer un cafè Irlandès (Irish Coffe) i que em quedesin els tres colors ben diferenciats. (A baix el whisky, al mig el cafè i a dalt la crema de llet o la nata). Ho he provat de diferents maneres, però sempre s'hem barraja tot!.
A la meva parella se que li agradaria força i, la veritat, m'agradaria apuntar-me un tant!.
Si em surt bé, recordam que quan em faci capellà et regali una estampeta.
Salutacions cordials,
Nessun.-
Ei Nessun, estic contenta que t'agradi la recepta i si tens prou paciencia per posar.te el davantal i posar.la en pràctica veuràs que es bonissima.
El tema del cafè irlandés l' haurè de consultar a ma mare perquè jo soc abstèmia i no l'he preparat mai, pero no et preocupis que avui mateix sabré com es fà. No em voldría perdre la teva estampa, quan siguis capellà...
Gracies per col.laborar en el blog. Petonets.
Mucho que quiero perrico, pero de pan, poquico!!!.
Com tenim el meu café irlandés???.
Marrrrrrrrrrrrchando!
Publica un comentari a l'entrada