Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.



I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem

i en la fusta de l'escàlem.



I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.



Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent

com una aiguamarina.



Josep Maria de Sagarra

Senzillament preciós!!!

Haig d'agrair a un virus misteriós que m'ha atacat per sorpresa aquest cap de setmana, la lectura d'aquests versos de Josep Mª de Segarra, (mama, la teva biblioteca es una mina!!!).

Dono per benvinguts febre, esternuts i moquera, ha valgut la pena.