OPERA PRIMA

Aquest conte que us disposeu a llegir es la “opera prima” de la seva autora.

La Montserrat Alsina Samaniego, que va neixer a Barcelona el dia 27 d’abril de 2001, es una nena preciosa que diu que quan sigui gran vol ser escriptora.

Els de “l’editorial” pensem que un no se’n va a dormir, i demà al mati és desperta escriptor, que aquest com tots els oficis, s’aprèn practicant cada día i això la Montserrat ho ha començat a fer molt aviat. L’encoratgem a no deixar.ho mai.

Ella tenia el desig de que el seu conte es publiqués el dia de Sant Jordi, però ens ho va dir just el diumenge anterior i ja sabeu que les editorials, per Sant Jordi tenen molta feina, així que hem posat les maquines a treballar a fons i hem aconseguit publicar coincidint amb el dia de la Mare de Deu de Montserrat que, per aquelles coses de la vida, es també el día que fa 7 anys.

Esperem que aquest petit retard no afecti les vendes, els de “l’editorial” farem tot el que estigui al nostre abast per asegurar.ne la distribució.

Cal fer esment també a les il.lustracions que son obra de la mateixa autora. Com podreu observar, la Montserrat te un personalitat polifacètica.

Que gaudiu del conte tal com ho hem fet nosaltres.

PER MOLTS ANYS MONTSERRAT!!!!


Editorial Sommia Truites
Barcelona, 27 d’abril de 2.008

Sant Jordi matà l'aranya...

o aixi ho diuen... tot i que la tradiciò, el que ens mostra, es la imatge del cavaller Jordi lluitant contra un drac terrible. Ves a saber, en veritat, que devía passar.

Potser en Jordi va defensar la seva dama de l'ensurt que li produí una aranya, matan.la d'un cop de sabata, i què si fos així? no passa reeeees, sigui drac o sigui aranya, el que importa es que la dama, va quedar encantada amb el servei que li va fer en Jordi, que dic encantada...va quedar encantadiiiiiiissima.

I ja sabeu com son aquestes coses, la dama ho devia explicar a algú de confiança "sobretot no ho diguis a ningú" i clar, la "de confiança" ho va explicar a una altra que també ho era molt i aquesta "a su vecina Mari Pili" i així, utilitzant el mètode boca-orella, des de l'edat mitjana fins avui, aquell animalò va anar pujant de categoría i de mida fins esdevenir un drac ferotge.

Aquesta versió no està cientificament desmostrada (ho estant estudiant a la universitat de Jiuston on down, pero se'ls ha acabat el pressupost i fins que no guanyi l'Obama no hi ha més peles), però es que, m'hi jugo un peix, que l'altre versió tampoc i si tots ens l'hem empassat, doncs mira, jo ho provo amb aquesta.

Com diuen els italians: "si non é vero, é ben trovato".


Us puc demanar una cosa?.

COMPREU LLIBRES (durant tot l'any si pot ser) i LLEGIU, LLEGIU, LLEGIU (en català, per descomptat), que es molt bo per la salut de l'ànima i per la del pais també.

QUE TINGUEU UN BON DIA DE SANT JORDI !!!!!!!!

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.



I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem

i en la fusta de l'escàlem.



I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.



Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent

com una aiguamarina.



Josep Maria de Sagarra

Senzillament preciós!!!

Haig d'agrair a un virus misteriós que m'ha atacat per sorpresa aquest cap de setmana, la lectura d'aquests versos de Josep Mª de Segarra, (mama, la teva biblioteca es una mina!!!).

Dono per benvinguts febre, esternuts i moquera, ha valgut la pena.