dissabte, 23 d’abril del 2011

SANT JORDI

de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim
de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres pecats
d'avarícia i enveja,
del drac de la ira
i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana.

Amen.

_______________________________

Sant Jordi és un dels dies més bonics del calendari.  Roses i llibres és per mi una combinació perfecte, si a més fa solet i podem passejar en bona companyia, ja és la felicitat complerta.
Que tingueu un dia magnific!!!

Aqui us deixo un video deliciós realitzat per gent de Montblanc:

divendres, 22 d’abril del 2011

HE MIRAT AQUESTA TERRA

de Salvador Espriu
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp
l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
__________________________________

Es important ser respectuosos i agraïts amb la mare terra, es casa nostra, per ara no en tenim cap més.
Avui  s'ha celebrat el "DIA DE LA TERRA" i s'han fet actes a arreu, amb l'objectiu de que la gent prenguem consciencia del que ens hi va si seguim abusant del recursos naturals de la manera que ho estem fent.

Aquesta cançó es la meva manera de col.laborar. No he trobat una manera millor que a través d'aquesta poesia de l'Espriu,  penso que per estimar i respectar la mare terra tota ella, haig de començar per la que tinc més a la vora, la meva terra petita i maravellosa.

Aqui us deixo el vídeo d'en Raimón. Cada cop que l'escolto se m'aixampla el cor.

dimarts, 19 d’abril del 2011

El PI DE FORMENTOR

 de Miquel Costa i Llobera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera reïal.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil•les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

Vet aqui una de les poesies que més m'agraden.
Mossen Costa i Llobera descriu aquest l'arbre magnific i li otorga emocions i condicions humanes: 
la capacitat d'adaptació, el coratge davant les dificultats, el reneixer després de cada ensopegada... els peus ben posats a terra i l'aguait a l'infinit...
Amunt, anima forta!



Aqui us la deixo en la veu de la Maria del Mar:
http://youtu.be/F_YrcR4eqfk