dijous, 5 d’octubre del 2017

EL MEU POBLE i JO

EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra, 
mestre de tots

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.



diumenge, 23 d’abril del 2017

SANT JORDI


De Joana Raspall

Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                          Sant Jordi va
                                  Sant Jordi ve!


Ha sentit dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                         Sant Jordi va,
                                Sant Jordi ve!

La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
                           Sant Jordi va,
                                   Sant Jordi ve!

I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
                           Sant Jordi va,
                                    Sant Jordi ve! 


No, Joana, no és el darrer.
Sant Jordi és patró de Catalunya i de moltes altres pàtries, però aquesta festa és nostra i no estem disposats a que el sibil·lí drac de la confusió i la zitzània ens vulgui fer veure que es celebren altres coses.
Allà, enllà que celebrin el que vulguin.
Aquí, el 23 d'abril és Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa. 


Som·hi Sant Jordi que tu pots!!!

dilluns, 6 de març del 2017

CANIGÓ INTIM


Divendres dia 3 al vespre, en Lluís Soler va recitar CANIGÓ a la casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Una vintena de persones, no crec que fóssim més, vàrem poder gaudir de la interpretació magistral que en va fer el Lluís.
Més de 3000 versos enfilats sense cap crossa. No li feia cap falta, com pot ser? 
No em marxa del pensament i encara estic corpresa.