Avui en Jordi Basté ha entrevistat a Pere Casaldaliga.
En Pere, que acaba de fer 84 anys i que conviu amb la malaltía de Parkinson conserva una lucidesa i bon humor envejables.
És en persones com el bisbe Casaldaliga, un home integre i consequent que ha donat la seva vida als mes desfavorits de la terra, en qui ens hauriem de voler mirallar.
La seva espiritualitat és autèntica i profunda.
No s'ha quedat mai en l'envoltori, en els ritus buïts de contingut, no és en absolut superficial, només cal veure la imatge del dia que va ser investit bisbe: per mitra un barret de palla, per bàcul un rem.
Alimentar l'esperit, resar, meditar, si, peró sense deixar de banda la acció compromesa en favor del que un creu honestament que és el correcte.
En Pere, que acaba de fer 84 anys i que conviu amb la malaltía de Parkinson conserva una lucidesa i bon humor envejables.
És en persones com el bisbe Casaldaliga, un home integre i consequent que ha donat la seva vida als mes desfavorits de la terra, en qui ens hauriem de voler mirallar.
La seva espiritualitat és autèntica i profunda.
No s'ha quedat mai en l'envoltori, en els ritus buïts de contingut, no és en absolut superficial, només cal veure la imatge del dia que va ser investit bisbe: per mitra un barret de palla, per bàcul un rem.
Alimentar l'esperit, resar, meditar, si, peró sense deixar de banda la acció compromesa en favor del que un creu honestament que és el correcte.
NUESTRA HORA
Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer el futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
pero es madrugada
si insistimos un poco
Pere Casaldaliga
3 comentaris:
Fa alguns anys vaig llegir DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA, un llibre del tot recomanable que ens apropa una mica més a aquest gran mestre de la vida que és el bisbe Pere Casaldàliga. Si no ho has fet encara, te'n recoman la lectura. És preciós i corprenedor.
kissos diversos...
KTVÍ
Bona tarda KTVI!
Si que l'he llegit, si i és cert que corpren. Quin home tant valent, oi? i l'esglèsia de Roma tant lluny de tot aixó. No s'enten gaire, la veritat.
Si pots dona una ullada al llibre "Els ulls dels pobres" possiblement el trobes a la biblioteca. És un llibre amb fotografíes de Joan Guerrero lligades a poemes d'en Casaldaliga, tendre i durissimim a la vegada, que ja se que es contradiu una cosa amb l'altre peró així ho vaig viure jo.
Una abraça enorme. Núria
DA :)))
Publica un comentari a l'entrada