Un infant negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.
Cada rostre és un miracle. Perquè és
únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.
La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix.
TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)
2 comentaris:
Senzillament preciós, Núria! gràcies!!
Maite
Hola Maite! gràcies pel comentari.
Estimar des de la diferència ens enriqueix i dit d'una manera tant bonica com ho fa aquest senyor converteix la lectura en una petita delicatessen. Tot un plaer, vaja.
Petonet. Núria
Publica un comentari a l'entrada