dimarts, 19 d’abril del 2011

El PI DE FORMENTOR

 de Miquel Costa i Llobera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera reïal.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil•les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.

Vet aqui una de les poesies que més m'agraden.
Mossen Costa i Llobera descriu aquest l'arbre magnific i li otorga emocions i condicions humanes: 
la capacitat d'adaptació, el coratge davant les dificultats, el reneixer després de cada ensopegada... els peus ben posats a terra i l'aguait a l'infinit...
Amunt, anima forta!



Aqui us la deixo en la veu de la Maria del Mar:
http://youtu.be/F_YrcR4eqfk

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Mon cor estima un arbre... i unes persones que feren possible una data inoblidable a la meva vida.

((((((((((Nurieta))))))))))

KTV

Unknown ha dit...

Una abraçada afectuosa i agraïda per la teva acullida.

Ja t'ho vaig dir, no se si podré assistir quan en facis el doble, així que aquesta no me la volia perdre jejejeje i a fè de Déu que m'enrecordarè pq va ser sonat.

Petonet. Núria

Anònim ha dit...

Sí, sonat ho va ser... i és que les xeremies sonen fort, eh!

KTV