Avui he viscut un mati extraordinari, he passejat durant més de dues hores entremig de cirerers florits.
A Sant Climent de Llobregat s’organitzen, durant 2 caps de setmana a l’any, unes passejades guiades pels camps de cirerers, on a més de gaudir de l’espectacle de la natura, en Jaume Vendrell, que és la persona responsable de l’activitat, ens ha explicat l’origen del cultiu a la zona i ens ha regalat una classe magistral d’història de Sant Climent, des de l’època dels romans fins avui.
Ens hem assabentat que un pas del Camí Ral que anava de Barcelona cap al sud, passava per Sant Climent i que pel lloc tant tranquil on érem nosaltres hi havien passat, camí de Tarragona, cohorts romanes, mercaders, bandolers, i el mateix Rei Jaume I, així com el seu fill Pere II. Tots a l’hora no, eh! ;-)
Entre les persones que ens acompanyaven i havia en Manel, un pou de ciència pagesa que, per dir·ho d’alguna manera, ens fet un master en cultiu de cirerers. Ho sap tot!, ens ha explicat que partint d’un arbust anomenat llússia ( o així he entés el nom), s’hi empelten els branquillons de cirerer, es fixen amb una mena de cola i s’espera (i es resa, que tampoc hi fa cap mal), que cicatritzi i creixi.
Un cop de tornada al poble la visita s’ha acabat al Museu d’eines de pagès que també es força interessant.
Sant Climent de Llobregat, és un poble bonic i acollidor de no més de 3.000 habitants, amagat darrera la muntanya de Sant Ramon, que ha sabut mantenir el seu tarannà pagès amb molta dignitat i, el que és més important, quedar al marge de la massificació que ha engolit la resta de pobles del Baix Llobregat.
Llarga vida, climentons!
A Sant Climent de Llobregat s’organitzen, durant 2 caps de setmana a l’any, unes passejades guiades pels camps de cirerers, on a més de gaudir de l’espectacle de la natura, en Jaume Vendrell, que és la persona responsable de l’activitat, ens ha explicat l’origen del cultiu a la zona i ens ha regalat una classe magistral d’història de Sant Climent, des de l’època dels romans fins avui.
Ens hem assabentat que un pas del Camí Ral que anava de Barcelona cap al sud, passava per Sant Climent i que pel lloc tant tranquil on érem nosaltres hi havien passat, camí de Tarragona, cohorts romanes, mercaders, bandolers, i el mateix Rei Jaume I, així com el seu fill Pere II. Tots a l’hora no, eh! ;-)
Entre les persones que ens acompanyaven i havia en Manel, un pou de ciència pagesa que, per dir·ho d’alguna manera, ens fet un master en cultiu de cirerers. Ho sap tot!, ens ha explicat que partint d’un arbust anomenat llússia ( o així he entés el nom), s’hi empelten els branquillons de cirerer, es fixen amb una mena de cola i s’espera (i es resa, que tampoc hi fa cap mal), que cicatritzi i creixi.
Un cop de tornada al poble la visita s’ha acabat al Museu d’eines de pagès que també es força interessant.
Sant Climent de Llobregat, és un poble bonic i acollidor de no més de 3.000 habitants, amagat darrera la muntanya de Sant Ramon, que ha sabut mantenir el seu tarannà pagès amb molta dignitat i, el que és més important, quedar al marge de la massificació que ha engolit la resta de pobles del Baix Llobregat.
Llarga vida, climentons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada