Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
Josep Maria de Sagarra
5 comentaris:
Hola, reina mora!
Amb una mica de sort i amb molta de força i voluntat vencerem toooooooots els dracs que ens plantin cara.
Una besada molt grossa! ;-)
Ei nacoca!, saps que penso? que
quan hi ha voluntat i tenacitat la sort arriba sempre, no ho dubtis.
I també he tingut una idea (piensu, luego esistu), amb la pell del drac podem fer bosses i sabates i fer la primera pela què, fet?
Petonets des de sanbuà.
potser es un escriptor novell aquest segarra i clar la poca inspiracio el va fer afussellar el que si va escriure en josep Maria de Sagarra
ostres amb el plagiador segarra, perque aixo ho va escriure en josep maria de sagarra
Ups! moltes gràcies anònim, ja ho he arreglat.
Publica un comentari a l'entrada