NO MANEN

De veritat, tota aquesta patuleia no mana. Segurament ho sap tothom, però jo me n'he adonat fa poc, tots aquests de la foto NO MANEN RES DE RES.

I si aquests no manen imaginat els que tenen menys galons! Tot el reguitzell de presidents de supernacions, de normalnacions, de birrianacions, d'autonomies de primera, de segona, de la planta baixa i de l'àtic, presidents de diputacions, del tribunal suprem i del tribunal ínfim, alcaldes, regidors, presidents de clubs esportius i presidents d'escala. No manen, de veritat. TENEN AMO.

Ells ho fan veure, es reuneixen, fan veure que s'enfaden, que discuteixen, s'envolten de grans mesures de seguretat, escenifiquen els acords, fan graaaans i solemnes declaracions i es fan fotografies, moltes fotografies, però en realitat el que decideixen no va enlloc si "l'amo" no ho aprova. I ells ho saben, saben que qui mana de veritat és el diner.

Segurament es deuen poder comptar amb els dits d'una mà els que, veritablement, remenen les cireres. Els que tenen el PODER, els que decideixen on hi ha d'haver guerra per poder vendre armes als dos bàndols i fer.se més rics encara, els que controlen el mercat del petroli i el de les llavors, ells, els mateixos que decideixen què hem de plantar i menjar, quan i què hem de comprar, els que per pura avaricía han portat el mon en aquesta mena de "corralito" internacional, els que després d'abocar la humanitat a un consum irracional, tanquen l'aixeta del crèdit quan veuen perillar, ni que sigui de lluny, una ínfima part del seu patrimoni.

Aquest SUPRAPODER no ensenya mai la cara, no sabem qui son, però sabem que hi son.

Si algú creu que exagero només cal que observi què ha passat amb la injecció de diner públic que varen fer els de la foto a la banca dels seus països. Se'ls han quedat!!!.

Tant se val que les empreses s'ofeguin i que tanquin, tant se val que la gent no tingui feina, tant se val que n'Obama y sus muchach@s els diguin "ei, no era això companys, no era això". Per una orella els entra i per l'altra els surt.

Els diners son seus, ho tenen clarissim i a callar. Qui no s'ho cregui que vagi demà a demanar un prèstec.