Un poema preciós, com tots els que sortiren de la mà de Miquel Martí i Pol. Una música per la qual tenc passió l'acompanya. Un sentiment flueix sense més, perquè ja fa part d'un tot...
Ja feia temps que tenia ganes de fer alguna cosa amb aquesta fotografía, la trobo molt bonica i sempre he pensat que el pare era molt feliç en aquest moment envoltat de les "seves" muntanyes. Ahir em va semblar el dia adient i, potser m'està malament el dir.ho, però crec que ha quedat força bonic tot plegat. A la mare, com que no toca gaires ordinadors, li he enmarcat. Li va agradar molt i va ser força emotiu ajudar.la a penjar el quadret.
Un petonet CatiVI i gràcies per les teves paraules i la teva estimació.
Hola Iñaki! és molt bonica aquesta poesia, si, i a més he pogut comprovar que és cert el que s'hi diu. Avui fa 17 anys que el càncer va guanyar la partida d'escacs que jugava amb el pare: escac i mat, doncs et puc dir que és cert, que quan parlem d'ell no ho fem amb pena, el sentiment és d'estimació, d'agraïment per tot el que vam aprendre i viure amb ell, fins i tot ens va ensenyar que morir.se és natural. No et diré que estés content perquè es moría, no aixó no, peró ho va acceptar amb una gran enteresa i ens va donar una gran lliçó de vida. Un petonet Iñaki i gràcies per la teva aportació.
4 comentaris:
Un poema preciós, com tots els que sortiren de la mà de Miquel Martí i Pol. Una música per la qual tenc passió l'acompanya. Un sentiment flueix sense més, perquè ja fa part d'un tot...
Una abraçada ben forta!
Cativí
Ja feia temps que tenia ganes de fer alguna cosa amb aquesta fotografía, la trobo molt bonica i sempre he pensat que el pare era molt feliç en aquest moment envoltat de les "seves" muntanyes. Ahir em va semblar el dia adient i, potser m'està malament el dir.ho, però crec que ha quedat força bonic tot plegat.
A la mare, com que no toca gaires ordinadors, li he enmarcat. Li va agradar molt i va ser força emotiu ajudar.la a penjar el quadret.
Un petonet CatiVI i gràcies per les teves paraules i la teva estimació.
Núria
precios..la teva mare es va a emocionar (com jo ;-))
Hola Iñaki! és molt bonica aquesta poesia, si, i a més he pogut comprovar que és cert el que s'hi diu. Avui fa 17 anys que el càncer va guanyar la partida d'escacs que jugava amb el pare: escac i mat, doncs et puc dir que és cert, que quan parlem d'ell no ho fem amb pena, el sentiment és d'estimació, d'agraïment per tot el que vam aprendre i viure amb ell, fins i tot ens va ensenyar que morir.se és natural. No et diré que estés content perquè es moría, no aixó no, peró ho va acceptar amb una gran enteresa i ens va donar una gran lliçó de vida.
Un petonet Iñaki i gràcies per la teva aportació.
Publica un comentari a l'entrada