dilluns, 8 de juny del 2009

NICK


Avui m'he llevat amb el peu esquerra i per sort al cap d'una estona (poca la veritat) de "fer.me molta pena", la casualitat ha volgut que em vingués a mans aquest vídeo. He aterrat de cop a la realitat, a la meva maravellosa realitat.
NO em puc queixar, NO m'haig de queixar, es un pecat i una gran frivolitat el fer.ho.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Nurieta!

He tengut curiositat per veure aquet vídeo i... carai, nina, és impactant! En Nick ens ofereix una gran lliçó. Ens en dóna amb una cullereta, eh!

Una besada molt grossa! ;-)

I de pena, la mínima possible, valenta dona!

Cativí

Unknown ha dit...

Hola CatiVI!

Que bé que vivim, oi? Si nina, si la lliçò és tremenda.

Tot "marxandu" per ses Illes?.

Petonets.

Anònim ha dit...

Tot "marxandu", que és "gerundiu"!

Cativí